A Barcelona, "reconeixem les persones posant els seus noms en indrets que ens estimem. I el carrer és un lloc que ens estimem". Amb aquestes paraules, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha presidit l'acte de descoberta d'una placa en memòria del fotògraf Agustí Centelles i Ossó. La placa es troba a la façana del que fou durant molt de temps el seu taller, al número 31 del carrer Ciutat de Balaguer, al barri de Sant Gervasi. A l'acte han assistit també la regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, el delegat de Cultura, Jordi Martí, l'escriptora i amiga de Centelles, Antonina Rodrigo, i els fills del fotògraf, Sergi i Octavi Centelles. Precisament, els descendents del fotògraf s'han sentit "contents i emocionats" per l'acte d'aquest dijous i han destacat que, a hores d'ara, Centelles ja "és un personatge del món, reconegut arreu". Per la seva banda, l'alcalde, també ha destacat la figura del fotoperiodista, assegurant que "conèixer la seva vida i la seva obra, és una manera d'entendre una etapa d'aquest país i d'aquesta ciutat". "La seva història és la nostra història", ha dit Hereu. Llegat de la memòria de Catalunya La ciutat de Barcelona vol recordar així, la trajectòria d'una de les figures més importants de la cultura catalana contemporània. El conjunt de la seva obra fotogràfica, sobretot la part que abasta l'etapa de la Guerra Civil, constitueix un dels llegats més importants de la memòria de Catalunya. Però, tal i com han expressat l'alcalde, el delegat de Cultura i els fills del fotògraf, aquest no és el primer recordatori que la ciutat fa de la seva persona, ja que el novembre de 2006 l'exposició antològica al Palau de la Virreina, Centelles. Les vides d'un fotògraf. 1909-1985, amb més de 300 fotos, va recordar la figura de l'artista. Agustí Centelles va destacar per les seves fotografies de guerra, treball que li va valer el sobrenom del Capa català. Acabada la guerra, es va haver d'exiliar a França, on estigué internat en diversos camps de concentració. Quan va retornar a Barcelona, el 1944, el règim franquista el va depurar, cosa que el va obligar a dedicar-se a la fotografia comercial i publicitària. El 1976 recuperà el seu arxiu guardat des de la seva marxa de França a la casa d'uns amics a la ciutat de Carcassona. El 1984 li fou concedit el Premio Nacional de Artes Plásticas. L'1 de desembre de 1985 morí a Barcelona. | 
No hay comentarios:
Publicar un comentario