Mostrando entradas con la etiqueta "Oriol Maspons". Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta "Oriol Maspons". Mostrar todas las entradas
domingo, 17 de octubre de 2010
¿más casos Centelles?
Etiquetas:
"Agustí Centelles",
"Ángeles González-Sinde",
"archivos fotográficos",
"arxiu Centelles",
"Cataluña",
"Oriol Maspons",
"Vicente Nieto"
jueves, 14 de octubre de 2010
Colita dixit
igualito que aqui...con el archivo centelles, maspons, ubiña, terre...elvira...y un monton que ahora no recuerdo.
Que no se envuelvan en la bandera porque los archivos se largen de catalunya, porque el caso se parece a los pioneros del oeste que tenìan que dejar los aridas tierras de Irlanda, para buscarse la vida en el nuevo mundo, en busca de oportunidades.
y para la fotografia, este paìs es el desierto de gobi, donde no crece, desde hace años, la yerba.
la gestion cultural de la izquierda, ha sido inexistente, en lo que a la fotografia respecta. Se compra obra para colecciones museisticas, (ultimamente tampoco) y se dejan pudrir las colecciones, sea en casa de los fotògrafos, o en el Archiu Nacional de Catalunya, otro cementerio de los elefantes. Sin difusiòn alguna.Sin polìticas, sin interes alguno.`Sin la mìnima inversiòn.
El caso Magnum, es un ejemplo de como funcionan las cosas en EEUU donde siempre ha interesado la fotografìa, y se la ha considerado como una mas de la llamadas Bellas Artes.
¿Y el papel de las universidades españolas-catalanas? Pues de puta-pena. Este es otro tema.
Yo ya soy mayor, y he hecho lo que tenìa que hacer. Pero vosotros, los jòvenes, con la que està cyendo, tendrìais que enseñar los dientes.
colita
Que no se envuelvan en la bandera porque los archivos se largen de catalunya, porque el caso se parece a los pioneros del oeste que tenìan que dejar los aridas tierras de Irlanda, para buscarse la vida en el nuevo mundo, en busca de oportunidades.
y para la fotografia, este paìs es el desierto de gobi, donde no crece, desde hace años, la yerba.
la gestion cultural de la izquierda, ha sido inexistente, en lo que a la fotografia respecta. Se compra obra para colecciones museisticas, (ultimamente tampoco) y se dejan pudrir las colecciones, sea en casa de los fotògrafos, o en el Archiu Nacional de Catalunya, otro cementerio de los elefantes. Sin difusiòn alguna.Sin polìticas, sin interes alguno.`Sin la mìnima inversiòn.
El caso Magnum, es un ejemplo de como funcionan las cosas en EEUU donde siempre ha interesado la fotografìa, y se la ha considerado como una mas de la llamadas Bellas Artes.
¿Y el papel de las universidades españolas-catalanas? Pues de puta-pena. Este es otro tema.
Yo ya soy mayor, y he hecho lo que tenìa que hacer. Pero vosotros, los jòvenes, con la que està cyendo, tendrìais que enseñar los dientes.
colita
Etiquetas:
"agencia Magnum",
"arxiu Centelles",
"Arxiu Nacional de Catalunya",
"Colita",
"Estados Unidos",
"Fotografía",
"Oriol Maspons",
"Sergi y Octavi Centelles",
"Ubiña"
miércoles, 25 de agosto de 2010
Hemeroteca, Lluís Permanyer en "La Vanguardia"
PACTAR CON MASPONS Después del sonrojante caso Centelles, ¿va a estallar el caso Maspons? Abrigo la certeza de que no. El error enseña y mi admirado Oriol Maspons sí que será razonable. No voy a entrar en detalles acerca de cuál es el mejor destino, si el Macba o el MNAC. Ni tampoco defenderé si es preferible o no la adquisición del fondo. Y es que lo más importante ahora es preservar lo que queda. La base del legado fotográfico es el archivo. Y es urgente salvar este conjunto relevante, por la sencilla razón de que está sumido en un caos total. Comenzó a provocarlo un ayudante sinvergüenza que hace decenios "trabajó" en su estudio. Es cierto que el propio Maspons también ha favorecido esa tendencia, pues jamás ha dado importancia a tales minucias y su manera de ser tiende a ser olvidadizo y a cultivar el desorden. Ahora es el momento en que debe principiar la salvación; y conste que no me refiero tanto a la parte técnica como a la documentación de las imágenes. La ayuda de Maspons en este sentido es fundamental, ya que sólo él puede circunstanciar la mayoría de las fotografías. No hay que demorar, pues, la resolución de un acuerdo. El archivo Maspons es básico para ilustrar unos decenios cruciales de nuestra historia. ...
Respuesta a Lluís Permanyer y a todos los lectores:
*Lluís Permanyer en "La Vanguardia" 11 de febrero de 2010.
lunes, 28 de junio de 2010
TV3>30 minuts>Memòria fotogràfica
TV3>30 minuts>Memòria fotogràfica
Uns mesos després de la polèmica venda de l'arxiu d'Agustí Centelles al Ministeri de Cultura, un equip de "30 minuts" ha tornat a reunir els seus protagonistes. A finals del mes de novembre, quan es feia pública la decisió dels fills del fotoperiodista, els ànims estaven molt encesos i les contundents declaracions encreuades entre els germans Centelles, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura no permetien fer una anàlisi asserenada de la situació.
Ara, amb la col·laboració de les parts implicades (excepte la de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde i el director dels arxius estatals Rogelio Blanco, que han declinat participar en el programa), s'ha reconstruït una cronologia dels fets a través d'entrevistes en profunditat i de cartes, "mails" i documentació inèdita que dóna les claus per entendre el procés.
Les conseqüències de la venda, el que anomenem "efecte Centelles", s'han traduït, entre altres coses, en la popularització definitiva del fotògraf i la seva revalorització en el mercat de l'art. Però també ha sacsejat el panorama fotogràfic català, i les veus més autoritzades del sector ens ajuden a traçar l'estat de la qüestió.
Prenent com a punt de partida aquest "cas Centelles", hem volgut saber què passa amb molts altres arxius catalans, què cal fer amb els llegats que configuren la nostra memòria gràfica col·lectiva, quina feina s'ha de fer per salvaguardar els llegats fotogràfics. Hi ha d'haver un museu de la fotografia o un centre nacional de foto a Catalunya? Quin paper té Internet en la difusió? Quines són les deficiències de la nostra política patrimonial?
Després de resseguir l'extraordinari periple vital i professional d'Agustí Centelles, també amb imatges d'arxiu inèdites del mateix fotògraf (el seu testimoni gràfic únic de la sublevació del 19 de juliol de 1936, la Guerra Civil i el seu pas pel camp de concentració de Bram), hem acompanyat durant unes setmanes dues grans figures del nostre panorama fotogràfic: Oriol Maspons i Joan Colom.
Als seus 82 i 89 anys, respectivament, aquests dos representants d'una generació de fotògrafs irrepetible ens parlen de la seva obra, del seu ofici i, sobretot, de què volen fer amb els seus arxius. Uns llegats d'enorme valor artístic i documental que estan en situacions diametralment oposades.
Catalunya té una llarga i riquíssima tradició fotogràfica que es remunta al 1839, quan es va fer al Pla de Palau de Barcelona la primera foto de tot Espanya. Un daguerreotip que no es conserva, però que un col·lectiu fotogràfic de la ciutat ha volgut captar una altra vegada amb càmeres i processos de revelat antics especialment per a aquest programa. Tota una declaració de principis per reclamar la importància de la memòria fotogràfica i la nostra història en imatges.
Ara, amb la col·laboració de les parts implicades (excepte la de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde i el director dels arxius estatals Rogelio Blanco, que han declinat participar en el programa), s'ha reconstruït una cronologia dels fets a través d'entrevistes en profunditat i de cartes, "mails" i documentació inèdita que dóna les claus per entendre el procés.
Les conseqüències de la venda, el que anomenem "efecte Centelles", s'han traduït, entre altres coses, en la popularització definitiva del fotògraf i la seva revalorització en el mercat de l'art. Però també ha sacsejat el panorama fotogràfic català, i les veus més autoritzades del sector ens ajuden a traçar l'estat de la qüestió.
Prenent com a punt de partida aquest "cas Centelles", hem volgut saber què passa amb molts altres arxius catalans, què cal fer amb els llegats que configuren la nostra memòria gràfica col·lectiva, quina feina s'ha de fer per salvaguardar els llegats fotogràfics. Hi ha d'haver un museu de la fotografia o un centre nacional de foto a Catalunya? Quin paper té Internet en la difusió? Quines són les deficiències de la nostra política patrimonial?
Després de resseguir l'extraordinari periple vital i professional d'Agustí Centelles, també amb imatges d'arxiu inèdites del mateix fotògraf (el seu testimoni gràfic únic de la sublevació del 19 de juliol de 1936, la Guerra Civil i el seu pas pel camp de concentració de Bram), hem acompanyat durant unes setmanes dues grans figures del nostre panorama fotogràfic: Oriol Maspons i Joan Colom.
Als seus 82 i 89 anys, respectivament, aquests dos representants d'una generació de fotògrafs irrepetible ens parlen de la seva obra, del seu ofici i, sobretot, de què volen fer amb els seus arxius. Uns llegats d'enorme valor artístic i documental que estan en situacions diametralment oposades.
Catalunya té una llarga i riquíssima tradició fotogràfica que es remunta al 1839, quan es va fer al Pla de Palau de Barcelona la primera foto de tot Espanya. Un daguerreotip que no es conserva, però que un col·lectiu fotogràfic de la ciutat ha volgut captar una altra vegada amb càmeres i processos de revelat antics especialment per a aquest programa. Tota una declaració de principis per reclamar la importància de la memòria fotogràfica i la nostra història en imatges.
jueves, 3 de junio de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
