Ramón Alberch ¿mentider compulsiu?
Ramón Alberch ¿mentider compulsiu?
els Centelles, un cas
El fins fa poc subdirector general d'Arxius i Gestió Documental de la Generalitat, Ramon Alberch, revela en un llibre les claus per entendre la polèmica venda
Per tot plegat els Centelles poden haver ingressat entre un milió
i mig i dos milions d'euros
i mig i dos milions d'euros
A finals del 2009, esclatava amb fúria l'afer Centelles sense que llavors ningú en pogués preveure quines series les conseqüències reals i els danys –i els beneficis– col·laterals. No han estat pocs. Un any i mig després, la controvertida venda de l'arxiu del fotoperiodista al Ministeri de Cultura, amb destinació a Salamanca, és de referència obligada en el debat obert de la recuperació del patrimoni fotogràfic català. Ramon Alberch, fins fa ben poc subdirector general d'Arxius i Gestió Documental de la Generalitat i la persona que va dur les negociacions amb la família Centelles, ha rescatat, resseguit i documentat tot el llarg i dificultós procés en el llibre El preu de la memòria. El cas de l'Arxiu Centelles (Pagès Editors), en el qual hi ha dues tesis essencials. Una, que el Departament de Cultura va “jugar net” en tot moment i que sempre va tenir la voluntat d'arribar a un acord amb els hereus del fotoperiodista. Dues, que els germans Sergi i Octavi Centelles van reescriure un guió dels fets “manipulat” per enganyar l'opinió pública.
Centelles ‘avida dollars'
Alberch defensa en el llibre que l'objectiu dels hereus era bàsicament econòmic. Justificar la venda al ministeri perquè l'oferta d'exposicions, la publicació d'un catàleg i la convocatòria d'un premi amb
el nom del seu pare era més potent i sòlida va ser una “argúcia” per amagar la seva cobdícia.
el nom del seu pare era més potent i sòlida va ser una “argúcia” per amagar la seva cobdícia.
Segurament mal aconsellats –el seu assessor i portaveu, Joaquín D. Gasca, és una figura “determinant” per entendre el procés–, els fills de Centelles es van enlluernar amb els 700.000 euros, sense l'explotació dels drets d'autor, que els oferia el ministeri i van considerar que era superior a la proposta de la Generalitat: 500.000 euros i, atenció, els drets durant sis anys (100.000 euros cada any).* Pel que fa a totes les promeses de difusió de l'obra de Centelles, “encara no n'ha cristal·litzat cap”.
La itinerància americana s'inicia aquesta propera tardor, amb possible prolongació cap a la República Argentina i Rússia.
Segons Alberch, la prova irrefutable que l'operació va ser purament mercantilista va aflorar un
cop culminada la venda, quan els Centelles van entrar en el mercat de les subhastes per rendibilitzar les còpies d'època. I el darrer capítol de la sòrdida aventura d'avarícia és, a parer d'Alberch, la venda d'un lot de fotografies al mecenes Antoni Vila Casas, que les va cedir a l'Ajuntament de Barcelona amb el noble fi que part del patrimoni de Centelles es quedés a Catalunya.
Alberch calcula que per tot plegat els Centelles poden haver ingressat entre un milió i mig i dosmilions d'euros. Quantitat que, lògicament, va tenir conseqüències en la declaració de renda dels Centelles del 2010. “Cap problema: van cobrir l'import que havien de pagar a Hisenda amb 1.200 fotografies més del seu pare que van donar al ministeri”.
Sergi Centelles i Octavi Centelles ingresaron la totalidad de pagos de su IRPF correspondiente al ejercicio de año 2009. La gestión del fondo publicitario se hará de acuerdo con el proyecto de máxima difusión de la obra de su padre y valorando el mismo, lo gestionarán según consideren más útil para todos los proyectos de difusión y programas de ayuda humanitaria.
Sergi Centelles i Octavi Centelles ingresaron la totalidad de pagos de su IRPF correspondiente al ejercicio de año 2009. La gestión del fondo publicitario se hará de acuerdo con el proyecto de máxima difusión de la obra de su padre y valorando el mismo, lo gestionarán según consideren más útil para todos los proyectos de difusión y programas de ayuda humanitaria.
Un altre mentira de Ramón Alberch, tot l'arxiu históric es va depositar al CDMH i l'arxiu publicitari e industrial está guardat a Barcelona pendent de ser integrat al fons Centelles al C.D.M.H.
L'intent de ‘confiscació'
Els fills de Centelles sempre han dit que van decidir vendre l'arxiu al ministeri perquè la Generalitat va voler “confiscar-los” el fons en declarar-lo bé del patrimoni cultural català. Les dates no quadren: la declaració de bé integrant del patrimoni cultural es va aprovar l'11 de novembre i els Centelles van vendre l'arxiu el 30 d'octubre*. (veure carta amb data de la resolución del 26 d'octubre)
* un altre mentira de Ramón Alberch, té copia del document de registre de la oferta de venda al Ministeri de Cultura amb data 25 de novembre de 2009, la prensa va publicar la noticia el día 28 de novembre de 2009.
Antes, el 31 de agosto de 2009, y "después de meses de marear la perdiz", tuvieron una reunión con el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, y le pidieron que concretase su oferta, a lo que él les aseguró que recibirían una carta. "Alguien de la conselleria falló", dijeron, porque la carta nunca llegó. Cuando Tresserras se percató de que no la habían recibido, al día siguiente se la entregó en mano. Como era igual que la que les enseñó en la reunión de agosto pero recortada, no la contestaron y fue cuando Alberch les llamó. "Nos parecían insuficientes los 300.000 euros que nos ofrecían", indicaron, y además ellos, entre otras cosas, pedían la creación de un premio internacional de fotografía con el nombre de Centelles y les ofrecían uno nacional y con un premio mínimo: "Yo no me hubiera presentado", aseguró Octavi. El 27 de octubre se inauguró una exposición en el Arts Santa Mònica, y el día antes se había incoado el expediente de incorporación al patrimonio cultural catalán de todos los bienes móviles, incluidas las cámaras, dijeron los Centelles. Desde entonces no han tenido ningún contacto con la Conselleria, "aunque digan que están en trato" con ellos, aseguraron.
Els deslleials
En aquella època, Alberch parlava dia sí i dia també amb Madrid per tractar el retorn dels papers de Salamanca. “Mai” ningú no va avisar-lo que els Centelles havien ofert el seu arxiu al ministeri. Ni tan sols quan van tancar l'acord.
Els fills del reputat fotoperiodista van ser “deslleials” al seu pare: “Fins i tot després de la decepció que per a Centelles va significar l'escassa atenció que li dispensà la Generalitat en els darrers anys de la seva vida, havia manifestat públicament que en cap cas cercava un benefici econòmic i que
volia que el seu arxiu es quedés a Catalunya”.
volia que el seu arxiu es quedés a Catalunya”.
L'afer, en positiu
De tot l'afer, Alberch creu que n'ha emergit una conseqüència positiva: “S'ha tornat a posar sobre la taula la imprescindible valorització del patrimoni fotogràfic català”. Tot i que just després de l'esclat de la polèmica venda no van ser pocs els que van intentar especular econòmicament amb els arxius, el seny s'ha imposat i, els darrers mesos, s'han tancat una sèrie d'acords de dipòsits en institucions públiques (Miserachs al Macba, Gomis a la Fundació Miró...). Ara bé, Alberch,
que actualment és el director de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, creu que és imprescindible establir una política clara i, perquè no, analitzar si cal un centre especialitzat d'abast nacional.
que actualment és el director de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, creu que és imprescindible establir una política clara i, perquè no, analitzar si cal un centre especialitzat d'abast nacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario