Durante un periodo transitorio hasta 2011 Serg y Octavi Centelles perciben los derechos en virtud de un contrato con VEGAP, a partir de 2012 la totalidad de derechos es del Ministerio de Cultura.
Todas las imágenes que ser reproduzcan deben indicar siempre la totalidad de los siguientes créditos
Agustí Centelles i Ossó / Ministerio de Cultura / C.D.M.H.
En el comunicado que emitimos ayer, después de la cesión de la propiedad a la Fundació Vila-Casas de 145 copias fotográficas*, indicábamos:
Las exposiciones que Sergi y Octavi Centelles programaron durante 2009 y sucesivos también solicitan el correspondiente convenio con los propietarios de los soportes en negativo y de los derechos de reproducción y exhibición
En la rueda de prensa en la sede de la Fundació Vila Casas, Octavi Centelles indicó que los derechos de nueva publicación deben ser siempre solicitados a dicha institución, que ha devuelto recientemente millones de documentos a las instituciones y ciudadanos de Catalunya.
* Las copias vintage y reprints inventariados con anterioridad a la venta quedaron de nuestra propiedad, la cesión de las copias no representa la cesión de derechos de exhibición y reproducción que deben ser autorizada por sus propietarios.
TV-3 retrata en '30 minuts' las maniobras y consecuencias de la venta del archivo
Domingo, 4 de julio del 2010
Cristina Vinyals compró en los Encants hace años un álbum con fotos de Agustí Centelles por 500 pesetas. El año pasado pudo subastar las por 30.000 euros. Pero la venta del archivo del fotoperiodista catalán por 700.000 euros al Ministerio de Cultura no solo ha tenido este efecto inflacionista: ha estimulado también las expectativas de los propietarios de otros muchos fondos fotográficos. Este efecto Centelles, la propia figura del fotógrafo, los detalles de la puja entre administraciones, el debate sobre la necesidad de crear un centro que acoja el patrimonio fotográfico de Catalunya y el posible futuro de la obra de Oriol Maspons (una incógnita) o Joan Colom (apunta al MNAC) son el objeto de Memòria fotogràfica, un reportaje de Ismael Martín y Mireia Pigrau que emite esta noche TV-3 (21.50 h.) en el programa 30 minuts.
El documental cruza las versiones de los hijos de Agustí Centelles, Sergi y Octavi, de la Conselleria y del Ministerio de Cultura y de la directora del Archivo de Salamanca, María JoséCarrión*. Los reproches mutuos y el intercambio de e-mails muestran cuáles fueron las demandas de los Centelles y las respuestas de Generalitat y Gobierno y retratan el papel clave de su asesor Joaquín D. Gasca para lograr que los negativos ocultos en Francia durante el franquismo acabasen en Salamanca.
Pero más allá del caso Centelles (y de episodios emotivos como el de la familia que custodió el archivo o el fotógrafo Joan Colom por las calles del Raval), el programa apunta el debate sobre qué hacer con este patrimonio: muestra las condiciones de conservación del Arxiu Nacional de Catalunya pero también recoge quejas por la escasa labor de difusión; expone el modelo francés, con un centro que coordina la conservación pública de los archivos pero que en ningún caso prevé que además la Administración pague por ellos; y recoge el temor de los numerosos expertos consultados por la «mercantilización» del patrimonio fotográfico.
Entre las sorpresas del documental, un chasco para los Centelles, convencidos de que la obra de su padre tendrá un «papel estrella» en el futuro Centro de la Memoria Histórica de Salamanca. La directora aclara ante las cámaras que allí será «uno más», sin gozar de una especial representación
El programa reuneix els protagonistes per fer
una anàlisi
de la situació
30 minuts de TV3 dedica avui (21.50 h) un especial d'una hora de durada a la memòria fotogràfica catalana agafant com a punt de partida l'efecte Centelles. Uns mesos després de la polèmica venda de l'arxiu d'Agustí Centelles al ministeri de Cultura, un equip del programa ha tornat a reunir els seus protagonistes per fer una anàlisi serena de la situació. El reportatge Memòria fotogràfica tracta també què passa amb altres arxius catalans, què cal fer amb els llegats que configuren la nostra memòria gràfica col·lectiva, quina feina s'ha de fer per salvaguardar-los.
El cas Centelles
A finals del mes de novembre, quan es feia pública la decisió dels fills del fotoperiodista, els ànims estaven molt encesos i les contundents declaracions encreuades entre els germans Centelles, la Generalitat i el ministeri no permetien fer una anàlisi serena de la situació. Ara, 30 minutsamb la col·laboració de les parts implicades (excepte la de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, i la del director dels arxius estatals, Rogelio Blanco, que han declinat participar-hi) reconstrueix una cronologia dels fets a través d'entrevistes en profunditat i de cartes, correus electrònics i documentació inèdita que dóna les claus per entendre el procés.
El reportatge d'Ismael Martín i Mireia Pigrau explica les conseqüències de la venda, el que s'anomena efecte Centelles, que s'han traduït, entre altres coses, en la popularització definitiva del fotògraf i la seva revalorització en el mercat de l'art.
Altres arxius
L'altre part de l'efecte Centelles és la sacsejada que ha suposat per al panorama fotogràfic català. Les veus més autoritzades del sector participen al reportatge per traçar l'estat de la qüestió.
Prenent com a punt de partida el cas Centelles, el programa ha volgut saber què passa amb molts altres arxius catalans i què cal fer per salvaguardar-los: ¿hi ha d'haver un museu de la fotografia o un centre nacional de foto? Quin paper té internet en la difusió? Quines són les deficiències de la nostra política patrimonial?
Després de resseguir l'extraordinari periple vital i professional d'Agustí Centelles –també amb imatges d'arxiu inèdites del mateix fotògraf de la insurrecció del 19 de juliol del 1936, la Guerra Civil i el camp de concentració de Bram–, el reportatge acompanya durant dues setmanes dues grans figures del nostre panorama fotogràfic: Oriol Maspons i Joan Colom. Als seus 82 i 89 anys, respectivament, aquests dos representants d'una generació de fotògrafs irrepetible parlen de la seva obra, del seu ofici i, sobretot, de què volen fer amb els seus arxius, que estan en situacions diametralment oposades
